LA PETJADA ECOLÒGICA T' has preguntat mai el següent: Quanta aigua fa servir una persona en un dia normal? Què menja i en quina quantitat? Quant menjar s' acaba llençant? Quants quilòmetres recorre una persona en un dia? En quin mitjà de transport? Quin és el consum energètic? Quins i quants objectes ha comprat una persona durant un mes? Quin temps es tarda a substituir un objecte determinat : un telèfon mòbil, ordinador, una samarreta, un full de paper? Quanta energia es fa servir en un habitatge per refredar-lo o escalfar-lo? Preguntes d' aquesta mena serveixen per calcular la petjada ecològica , és a dir, la superfície, expressada en hectàrees, que cal per tal de seguir produint l' aliment i els productes que fem servir, poder absorbir els nostres residus, generar l' energia que consumim i disposar d' espai per als habitatges i les infraestructures de comunicació. El nostre planeta té entre 11000 i 12000 milions d' hectàrees pro
Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU