21 de setembre de 2016

MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA


Objectius:

  • Aprendre a diferenciar imatges obtingudes amb els diferents tipus de microscòpia electrónica
  • Interpretar micrografies de microscòpia electrónica de transmissió (TEM) i de rastreig (SEM).
  • Aprendre a calcular mesures reals de diverses estructures i els augments de micrografies obtingudes amb un microscopi electrònic.


INTRODUCCIÓ

Un problema  fonamental de la microscòpia òptica és el poder de resolució.
Res més petit de 0,2 µm pot ser clarement vist al micrsoscopi òptic. 
Les membranes cel·lulars i moltes estructures cel·lulars són , de fet, més petites.

Fa uns  80 anys els biòlegs es van adonar que si substituien la llum visible (fotons) per electrons, com a “font d’ il·luminació” d’ un microscopi , el seu límit de resolució podía ser 100.000 vegades més petit que el d’ un microscopi òptic normal, ja que els electrons accelerats a través d’una diferència de potencial de 60.000 Volts tenen una longitud d’ ona de 0,005 nm ( 100.000 vegades més petita que la longitud d’ona de la llum visible).

Dada curiosa : . Ernst Ruska va ser el primer a construir un microscopi electrònic l'any 1931. i el primer microscopi electrònic comercial va ser posat al mercat per Siemens a la dècada del 1930.

Primer microscopi electrònic


Existeixen dos tipus principals de microscòpia electrónica :

1.   Microscòpia electrónica de TRANSMISSIÓ (TEM) Transmision electron microscope

2.  Microscòpia de RASTREIG o escombratge  (SEM) Scanning electron microscope


TRANSMISSIÓ (TEM)

Essencialment, un TEM consisteix en un tub de rajos catòdics vertical que té una bomba d’ electrons a la seva part superior i una pantalla en la seva part inferior.

Els electrons surten  d’un filament incandescent situat a la part més alta del tub i són accelerats per un alt voltatge i baixen pel tub fins arribar a la pantalla fluorescent.

El tub ha de tenir el buit de tal manera que no s’ interfereixi els electrons durant el seu pas pel tub.

Quan un electró incideix sobre la pantalla apareix un punt fluorescent. Si es col·loca una ,ostra biológica dins del tub entre la bomba d’ electrons i la pantalla , s’ interferirà el pas d’ aquells electrons que xoquin amb la mostra, i per tant, a la pantalla apareixeran algunes ombres o punts no fluorescents.
Així, la imatge de la pantalla es forma degut a que en una mostra biològica , degudament tractada, hi ha zones opaques als electrons i altres per les que es transmeten electrons, donant així àrees ombrejades i àrees fluorescents respectivament.

Preparació de les mostres:

Per obtenir una bona imatge la mostra ha d’ estar preparada correctament. Aquesta preparació requereix la fixació del teixit per preservar les estructures i la inclussió del teixit en un medi ( plàstic) que permeti fer talls fins.
Aquests talls han de tenyir-se amb sals de metalls pesats que siguin electrodensos.
Seguidament ja podem observar les mostres al TEM.

Aquest tipus de preparació ens permet veure estructures amb dues dimensions.




CRIOFRACTURA



Utilitzant el TEM també podem preparar mostres per tal de veure estructures internes de la c`l·lula amb relleu. En aquest cas, les mostres no s’ han d’ incluir i tallar si no que s’ han de congelar a -196º C. Un cop congelades es procedeix a la CRIOFRACTURA, que consisteix en donar un cop amb una ganiveta a la mostra. Normalment, les cèl·lules es trenquen separant les dues capes lipídiques de les diferents membranes cel·lulars.



Exemple de Criofractura ( Observació de la membrana nuclear d' una cèl·lula)




RASTREIG ( SEM )

En aquest tipus de mocroscopi les cèl·lules s' observen senceres, sense tallar-les, i la imatge es forma pels electrons reflectits i no transmesos. 
Degut a això, aquest microscopi dóna una visió tridimensional de la mostra i només es poden obdervar la superfície externa de les cèl·lules.





34. El microscopi electrònic de Dani Ribo



PER SABER-NE MÉS  



EL WEB DE LA CÈL·LULA






AQUÍ TENIM UNS QUANTS VIDEOS QUE ENS MOSTREN EL FUNCIONAMENT I EL RESULTAT DE LA OBSERVACIÓ AMB MICROSCÒPIA ELECTRÒNICA










14 de setembre de 2016

Cultura científica

El perquè del coneixement científic i tecnològic



Què és la ciència?

Definir el que és la ciència, és, si més no, complexe. Fan falta més de quatre paraules i cal fer un repàs històric del camí que ha seguit la ciència per entendre què és i que no és la ciència.

Ciència a la Viquipèdia

La ciència i el seu mètode. El mètode científic



Ciència és….


  • La ciència és una forma de conèixer el món. Es basa en la observació de fets naturals i tracta d’explicar-los.
  • La ciència busca regularitats i interaccions, tracta de relacionar causa i efecte. 
  • La ciència és el procés de descriure, interpretar i predir fets naturals. Els seus procediments són: observar i recollir dades, imaginar possibles explicacions i emetre hipòtesis, testar la seva validesa, revisar-les i presentar aquestes hipòtesis i les seves evidències a d’altres científics i científiques per tal siguin discutides entre iguals 
  • Les hipòtesis són explicacions provisionals sobre perquè passa algun fet, les prediccions són suposicions sobre què passarà en determinada situació. 
  • Les explicacions científiques han de ser lògiques i consistents amb les evidències de que es disposa. 
  • Com no tots els fenòmens són directament observables, la ciència necessita de la inferència i la interpretació. Utilitzem inferències i interpretacions per comprendre la naturalesa dels àtoms, i el mecanisme de l’evolució. De la mateixa manera acceptem la teoria de l’heliocentrisme (els planetes es mouen al voltant del Sol) que també està basada en inferències: cap persona ha estat un any sencer en l’espai per veure que efectivament la Terra gira al voltant del Sol. El que sabem no és a partir d’una observació directa, sinó a inferències obtingudes a partir de un munt de mesures. Les persones, fins i tot les que no tenen formació científica, no dubten de la teoria de la gravetat, encara que no sàpiguen com funciona (ningú es llença per la finestra per què no creu en l’existència de la gravetat!!)
  • La ciència és acumulativa i està en constant canvi, en continua construcció. 


Ves al següent enllaç per realitzar la introducció a la Cultura Científica de 1r de Batxillerat



El coneixement Científic

30 de març de 2016

Els éssers vius: Webquest els 5 regnes de la naturalesa





Què és una WebQuest? 




DEFINICIÓ DE WEBQUEST: 

“Una WebQuest és una estratègia de recerca guiada amb recursos d’Internet que té en compte el temps de l’alumne/a. És una eina de treball cooperatiu del qual cada alumne/a es fa responsable d’una part. Obliga a la utilització d’habilitats cognitives d’alt nivell i dóna prioritat a la transformació de la informació en coneixement.” 


Totes les WebQuests tenen els mateixos apartats: una portada o pàgina principal, una introducció, la tasca, el procés, l’avaluació i les conclusions ( poden ser-hi o no ) .

Introducció: Si entreu a l’apartat de la introducció,  és  on es plantegen unes preguntes, uns reptes, uns problemes que els alumnes han de solucionar. Des d’aquest apartat, es convida els alumnes a fer una recerca que es concretarà a l’apartat de la tasca. 


Tasca: Aquí, com podeu comprovar, expliquem als alumnes què han de fer, és a dir, quina transformació han de fer amb la informació que trobin a Internet i en quin tipus de producte final l’han de convertir. 

Procés: Aquí  s’han ordenat els passos necessaris per dur a terme la tasca. Hi ha activitats que han de fer en grups que, segons el rol assignat, veuran el tema des de punts de vista diferents, investigaran diferents aspectes en diferents webs... També se’ls explica com i on han d’anar desant la informació, les imatges i les activitats que van fent. En aquest apartat, també s' hi troben els recursos, és a dir, els enllaços a totes les pàgines web que s' han seleccionat amb molta cura per a la realització del treball. A les WQ es tracta de que tinguin i trobin  totes les facilitats i la informació com més a l’abast millor perquè arribin més lluny i més aviat als objectius que s' han proposat. 

Avaluació:  Des de la presentació de la WebQuest s' han de fixar en aquest apartat i s'els ha de recomanar de llegir tots els apartats de la rúbrica perquè sàpiguen què s' espera d’ells, què es tindrà en compte a l’hora d’avaluar. Cal adaptar el nivell d' exigència segons els alumnes que es tinguin.

Conclusions:  En aquest punt han de reflexionar sobre tot allò que han fet des del començament i també com els ha funcionat el grup. A més, s' han  d’orientar respecte a la destinació que han de donar al producte: a qui l’han de fer arribar, on penjar-lo, quan representar-lo, etc. Cal que els alumnes vegin que allò que han fet és valorat i que incideix en el món que hi ha més enllà de les parets de l’aula. 




OBJECTIUS GENERALS D'AQUESTA WEBQUEST 


Aquesta WebQuest pretén que els alumnes sàpiguen identificar els diferents regnes del éssers vius i identificar-ne les seves principals característiques així com posar-ne algun exemple de cada regne.


 OBJECTIUS ESPECÍFICS D'AQUESTA WEBQUEST

 Aquesta WebQuest està pensada bàsicament per alumnes de 1r d'ESO de ciències de la naturalesa. Ha de complir els següents objectius: 

- Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes. 
- Utilitzar diferents llenguatges per expressar i comunicar els continguts a l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. 
- Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les altres respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
 - Utilitzar la llengua com a eina per construir el coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències comunicatives pròpies de l’àrea. 
- Participar en l’elaboració, realització i avaluació de projectes relacionats amb aspectes del medi natural.
 - Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions relacionals de fets i problemes que s’identifiquen en el nostre entorn












16 de desembre de 2015

GEOLOGIA : Mapa i perfil topogràfic

Què és un perfil topogràfic?




Un mapa topogràfic és la representació en un plànol d’un lloc concret.

En un mapa topogràfic es veuen representats els seus elements, com els rius, el relleu, les vies de comunicació, els pobles i ciutats, etc.

Aquests elements estan representats amb símbols i colors diferents que s’expliquen a la llegenda del mapa.

Els mapes es fan a escala; és a dir, les distàncies reals es redueixen a la mateixa mida per mitjà d’una divisió. Així, l’escala 1:50000 vol dir que 1 cm del mapa correspon a 50000 cm (o 500 m) de distància real.


Si observem atentament el mapa, veurem que és cobert de línies de color terrós, en alguns casos, negres. Aquestes línies se’n diuen corbes de nivell i indiquen la formació del terreny. 

Les corbes de nivell són, en realitat, línies imaginàries que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.


Entre dues corbes de nivell consecutives hi ha una diferència d’altitud física que s'anomena interval de nivell o equidistància.

Si poguéssim serrar horitzontalment llesques del terreny, cada 5 o 10 metres, el perímetre de cada una d'aquestes seccions del terreny, correspondria a una corba de nivell, en el mapa, i la distància existent entre elles, a l'equidistància. 

Més important que saber descobrir l’altitud sobre el nivell del mar, es saber "llegir" les corbes de nivell de tal manera que es pugui veure clara la configuració del terreny. 

Per tal d’aconseguir-ho, cal recordar alguns punts: 

  • Les corbes de nivell tancades volten el cim d’un pujolet o collet; 
  • Les corbes de nivell situades unes vora les altres, indiquen un pendent escarpat; 
  • Les corbes de nivell molt distanciades indiquen un terreny relativament pla o de declivi suau; 
  • Les corbes de nivell separades uniformement indiquen un pendent regular; 
  • Les corbes de nivell separades desigualment indiquen un pendent irregular; 

El rius o rierols corren al costat de les corbes de nivell.



Si volem conèixer el desnivell d’un territori, n’hem de fer un perfil topogràfic. Ara et proposem elaborar un perfil topogràfic seguint els passos següents: 





1. Agafem un mapa topogràfic de la zona que volem conèixer. 



Identifiquem el lloc concret que treballarem i el limitem amb dos punts: el de sortida i el d’arribada. 





2. Tracem una línia recta entre l’inici i el final del recorregut. 




3. En un full de paper mil·limetrat, hi dibuixem dos eixos de coordenades; en l’horitzontal, hi representem la longitud del recorregut, i en el vertical, l’alçada en metres. 



4. El millor és fer coincidir l’escala del mapa amb la del paper. 



5. Dobleguem el paper mil·limetrat per l’eix horitzontal que es correspon amb la longitud.  Posem a sobre del mapa el full de paper fent coincidir l’eix amb la línea que hem traçat  sobre el mapa. Marquem un punt a cada corba de nivell (recorda que són línies que uneixen punts situats a una mateixa altura). 

De cada punt, n’anotem l’altura. 




6. A continuació, despleguem el paper mil·limetrat i unim els punts que hem assenyalat, i ja tindrem fet el perfil topogràfic.













ARA ET TOCA A TU




1. Intenta esbrinar quin relleu correspon a cada corba de nivell





2. Seguiu les instruccions que se us dona al LABORATORI VIRTUAL de l' enllaç que hi ha a continuació i feu el perfil on line.






3.  Fes el perfil topogràfic del traçat següent:






VIDEOS QUE ENS EXPLIQUEN COM FER UN PERFIL TOPOGRÀFIC


20 d’octubre de 2015

LA QUÍMICA DEL CARBONI: Formulació orgànica




1. Els compostos del Carboni




El carboni és un element químic peculiar, forma més compostos que tots els altres elements de la taula periòdica junts.

Els compostos de carboni tenen una gran importància vital i social: alguns són els constituents fonamentals dels éssers vius, uns altres formen els combustibles més utilitzats i uns altres, com els plàstics o els medicaments, han provocat canvis molt importants en la vida de les persones.



· Propà. És un combustible. 

· Etè. S'usa per fabricar plàstics (polietilè) i com a gas per madurar la fruita.

· Etí o acetilè. S'utilitza en bufadors de soldadura. La seva flama aconsegueix unes temperatures molt altes.

· Metilpropà. És un derivat del petroli. 

· Etanol. És l'alcohol comú. 

· Propantriol o glicerol. És l'alcohol que forma part dels triglicèrids.

· Metanal o formol. S'usa com a desinfectant. 

· Àcid etanoic o àcid acètic. És l'àcid del vinagre. 

· Propanona o acetona. S'usa com a dissolvent. 

· Ciclopentà. És un combustible derivat del petroli.

· Benzè. S'usa com a dissolvent.

· Àcid salicílic. És el precursor de l'aspirina.

La formació de tants compostos del carboni es basa en el fet que inicialment, l'àtom de carboni té una configuració electrònica: 1s2 2s2 2p2, amb una configuració de la capa de valència 2s2 2p2, més concretament, 2s1 , però un dels electrons salta de l'orbital 2s a un orbital 2p, i queda: 2s1 , i aquesta configuració de la capa de valència determina que l'àtom de carboni tingui 4 electrons desaparellats que pot compartir. És a dir, que per aconseguir la configuració d'un gas noble ha de formar 4 enllaços covalents.

Els 4 enllaços covalents, que l'àtom de carboni pot formar amb d'altres àtoms de C o amb àtoms d'altres elements, en realitat poden ser 4 enllaços senzills , 1 enllaç doble i 2 enllaços senzills 1 enllaç triple i 1 enllaç senzill o 2 enllaços dobles, encara que aquesta última possibilitat és molt inestable i molt poc freqüent.


Mitjançant enllaços amb d'altres àtoms de C, l'àtom de carboni pot donar lloc a cadenes lineals, per exemple propà, etè o acetilè, cadenes ramificades com el metilpropà, o cadenes tancades, també anomenades cicles, com és el cas del ciclopentà o el del benzè.

Un altre aspecte a tenir en compte és que el volum reduït de l'àtom de carboni determina que els electrons de valència siguin fortament atrets pel nucli i, per tant, els enllaços siguin molt estables.


La fórmula dels compostos de carboni

 La fórmula dels compostos de carboni s' escriu indicant tots els enllaços que hi ha entre els àtoms de la seva molècula. Però hi ha altres maneres de representar aquestes fórmules:





2. Formulació orgánica: Com s’anomenen els compostos del Carboni.


Els compostos de carboni estan formats per àtoms de carboni i hidrogen fonamentalment, tot i que hi pot haver algun àtom d'oxigen, nitrogen i altres elements. Els compostos que estan formats només per àtoms de carboni i hidrogen s'anomenen hidrocarburs.

La majoria dels àtoms de carboni estan units entre si i amb els àtoms d'hidrogen per mitjà d'enllaços covalents senzills. Només una petita part de cada molècula està formada per àtoms diferents o units de manera diferent; aquesta part s'anomena grup funcional.

El grup funcional d'un compost és un conjunt d'àtoms units sempre de la mateixa manera.

La seva presència en un compost fa que tingui unes característiques determinades. Per això es diu que pertany a una família. Per exemple, l'àcid salicílic té el grup funcional àcid, igual que l'àcid acètic, per això tots dos tenen un sabor agre.
Compostos de carboni no ramificats i un sol grup funcional

S'utilitza un prefix que indica el nombre d'àtoms de carboni de la cadena i un sufix que indica el grup funcional. Si és cíclic, s'hi anteposa la partícula ciclo-.

Hidrocarburs saturats:

 Alcans (enllaços senzills).

Tots els àtoms de carboni formen 4 enllaços covalents senzills.

· Els alcans entre 1 i 4 àtoms de C són gasos, entre 5 i 16 són líquids i més de 16 són sòlids. Són incolors i inodors.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics com el benzè, l'èter, etc.

· Són menys densos que l'aigua. La massa molar augmenta en funció del nombre creixent d'àtoms de C.

· Els punts de fusió i ebullició són baixos, però augmenten en els alcans que tenen major nombre d'àtoms de C.

Hidrocarburs insaturats (enllaços dobles o triples).

Alquens: 

 Tenen almenys un enllaç covalent doble entre els àtoms de carboni.

· Els alquens entre 1 i 3 àtoms de C són gasos, entre 4 i 16 són líquids i més de 16 són sòlids. Són incolors i poc solubles en aigua, però molt solubles en àcid sulfúric i en dissolvents orgànics com el benzè.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són menys densos que l'aigua. La massa molar augmenta en funció del nombre creixent d'àtoms de C.

· Els punts de fusió i ebullició són baixos, però augmenten en els alquens que tenen major nombre d'àtoms de C.

Alquins: 

Tenen almenys un enllaç covalent triple entre els àtoms de carboni.

Principals propietats:

· Els alquins entre 1 i 3 àtoms de C són gasos, entre 4 i 15 són líquids i amb 16 o més són sòlids.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics com l'èter, el benzè, etc.

· Són menys densos que l'aigua. La massa molar augmenta en funció del nombre creixent d'àtoms de C.

· Els punts de fusió i ebullició són baixos, però augmenten en els alquins que tenen major nombre d'àtoms de C.

Hidrocarburs aromàtics

Són el benzè, C6H6, i els seus derivats.

El benzè és un líquid, a temperatura ambient, molt volàtil i inflamable, incolor i poc soluble en aigua.


És tòxic per ingestió o inhalació.


Alcohols

Tenen almenys un àtom de carboni unit a un grup —OH i els altres 3 enllaços són covalents senzills.

Principals propietats:

· Els alcohols són líquids a temperatura ambient, ja que tenen el punt de fusió baix i el d'ebullició elevat. Tanmateix hi ha alcohols d'elevada massa molar que són sòlids.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són molt solubles en aigua i, en general, menys densos que l'aigua.

· Són incolors i presenten una olor característica.

· Són molt inflamables.

· Tenen caràcter àcid.

Aldehids

Tenen un grup —HO al final de la cadena. L'àtom de C forma un enllaç doble amb O, un de senzill amb H i un altre enllaç també senzill.

· Els aldehids de fins a 4 àtoms de C són solubles en aigua i, en general, menys densos que l'aigua. A mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat.

· S'oxiden amb facilitat formant àcids. El metanal reacciona amb l'oxigen atmosfèric i forma àcid fòrmic.

· El d'un àtom de carboni és gas, els altres són líquids encara que n'hi ha de molts àtoms de C que són sòlids, i acostumen a tenir una olor característica.

Cetones

Tenen un grup —CO— enmig d'una cadena. L'àtom de carboni forma un enllaç doble amb O i un enllaç covalent senzill amb uns altres dos àtoms de carboni.

· Les cetones de pocs àtoms de carboni són solubles en aigua, però a mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat. Són molt solubles en alcohol i èter.

· Fins a 16 àtoms de C, les cetones són líquides a temperatura ambient. A partir dels 16 C les cetones són sòlides.

· La majoria presenten una olor agradable.

Àcids carboxílics

Tenen un grup —COOH al final de la cadena. L'àtom de carboni forma un enllaç doble amb O, un de senzill amb —OH i un altre enllaç covalent senzill, generalment amb un altre àtom de C.

· Fins a 3 àtoms de C són solubles en aigua. A mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat.

· Fins a 10 àtoms de C, els àcids carboxílics són líquids a temperatura ambient. A partir de 10 C els àcids carboxílics són sòlids.

· Tenen caràcter àcid, i olor desagradable.

Amines

Tenen un grup —NH2 unit a un radical orgànic (amines primàries) a dos radicals (amines secundàries) o a tres radicals (amines terciàries).

· Les amines de pocs àtoms de carboni són solubles en aigua, però a mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat.

· Les amines d'un, dos o tres àtoms de carboni són gasos a temperatura ambient, les altres amines són líquides.

· Tenen caràcter bàsic i presenten una olor desagradable.

Èters

Tenen un àtom d'oxigen entre dos àtoms de carboni.

· Els èters de 5 o menys àtoms de carboni són solubles en aigua. Els de més de 5 àtoms de C són insolubles en aigua.

· Líquids a temperatura ambient, excepte el metoximetà que és gas.

· Són menys densos que l'aigua.

· Tenen una olor agradable.


· Compostos de carboni ramificats

Cada ramificació s'anomena radical, que és com una resta d'un hidrocarbur que ha perdut un enllaç C—H. Aquest carboni, en lloc d'estar unit a l'hidrogen, està unit a un carboni de la cadena que, al seu torn, està unit a uns altres dos àtoms de carboni.

El radical s'anomena com l'hidrocarbur del qual prové, però acabat en -il.

Per anomenar un compost amb un radical, primer s'anomena el radical i després la resta del nom del compost. La cadena d'àtoms de carboni que dóna nom al compost és la més llarga (s'anomenacadena principal) i no ha d'estar en horitzontal necessàriament; recorda que això només és una manera d'escriure-la.








PER REPASSAR ELS CONTINGUTS




UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI from Míriam Redondo Díaz









VIDEOS EXPLICATIUS
(Introducció a la química orgànica)


8 de juliol de 2015

DOCUMENTAL: 2075 LA CRISIS DEL CLIMA

Documental que investiga quin serà el destí del nostre planeta si les temperatures continuen pujant. Al ritme actual, s'estima que l' escalfament global de la Terra produirà un augment de la temperatura d'entre un i dos graus durant els propers quaranta anys, i de tres graus a les acaballes del segle XXI, el que es traduiria en una gran catàstrofe. El documental mostra els avenços tecnològics que s'estan desenvolupant actualment per mitigar una pròxima tragèdia mediambiental que no té per què ser irreversible…..


"Espectacular documental que muestra cómo serán los cambios en el clima del planeta a finales del siglo XXI.
El calentamiento global ya ha empezado a provocar el efecto invernadero y tendrá efectos devastadores a finales del siglo XXI.
Los científicos calculan que a partir del año 2.040 los termómetros ya empezarán a subir de manera alarmante.

Pero será a partir del año 2.075 cuando el calentamiento global será devastador para la totalidad del planeta y afectará a millones de personas y de ecosistemas en la tierra."



2075 LA CRISIS DEL CLIMA








DIEZ MIL MILLONES


SINOPSIS
Diez mil millones


Hace 10 años, el profesor Stephen Emmott formó un equipo de científicos de todo el mundo con la misión de predecir el futuro de la vida en la Tierra y estudiar qué retos tendría que afrontar la humanidad. Sus estudios apuntan a que, a finales del siglo XXI, el planeta tendrá diez mil millones de habitantes, una pesadilla de terror para un mundo con recursos limitados.