20 de febrer de 2017

BIOTECNOLOGIA: La revolució genètica: Revelant els secrets de la vida


Projecte Genoma Humà: un projecte mundial


El 2001, les dues revistes científiques més prestigioses (Science i Nature) van publicar el primer «esborrany» del genoma humà (raó per la qual es commemora aquest any [2011] aquest desè aniversari).

El Projecte Genoma Humà va néixer de manera oficial l’any 2000, propiciat pel president dels Estats Units, Bill Clinton, i el primer ministre del Regne Unit, Tony Blair, però amb molts altres governs (entre els quals els del Japó, França o Alemanya) i centenars de científics empenyent la iniciativa.


L’objectiu: construir un mapa genètic detallat de cadascun dels 24 cromosomes humans. El temps estimat: quinze anys. El cost aproximat d’aquesta empresa: 3.000 milions de dòlars.


El doctor Jaime del Barrio, que dirigeix l’Institut Roche de Medicina Personalitzada, posa més dades sobre la taula per tal de destacar la transcendència del projecte: l’any 2001 es va seqüenciar el primer genoma humà; en els vuit anys següents es van seqüenciar 30 genomes; i l’any 2011 s’hauran seqüenciat més de 30.000 genomes humans complets.




«Estarem en relativament poc temps en condicions d’identificar per què, davant la mateixa malaltia i el mateix tractament, els pacients responen de manera diferent», sosté Del Barrio, i es mostra a més a més segur que gràcies a aquesta ingent quantitat de coneixement s’aconseguirà una cosa: «que algunes malalties que avui són mortals esdevinguin cròniques».


Per al 2020 n’estarà generalitzada l’aplicació en medicina


Fa un pas més i s’atreveix a fixar en l’any 2020 l’horitzó temporal en el qual estarà generalitzada i estandarditzada l’aplicació de la medicina personalitzada –partint del coneixement de l’empremta genètica d’un pacient– en els sistemes nacionals de salut dels països desenvolupats.


Montserrat Baiget, especialista en farmacogenètica i directora del Servei de Genètica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, destaca també la transcendència i l’avenç «fabulós» de conèixer com respondrà un pacient a un fàrmac gràcies al coneixement del seu perfil genètic.


«Això no té marxa enrere», assegura.


I subratlla, a més dels avantatges que aquests avenços tindran per als pacients –que no rebran un tractament que no resultarà eficaç–, els que tindrà per a les administracions públiques, que s’estalviaran molts diners gràcies a aquesta personalització dels tractaments.


Segons aquesta especialista, la seqüenciació del genoma humà i el coneixement del perfil genètic d’una persona que això comporta permetrà assolir un equilibri perfecte entre l’eficàcia d’un medicament i la seva seguretat en el pacient que l’utilitzarà, minimitzant-ne la toxicitat.


Debat pels límits legals i ètics


Com qualsevol avenç científic, el coneixement del genoma ha obert un debat sobre els límits, no tan sols legals, sinó també ètics, que no s’haurien de traspassar. Diego Gracia Guillén, catedràtic d’Història de la Medicina i professor de Bioètica a la Universitat Complutense de Madrid, adverteix a més a més que les tècniques de biologia molecular no són «ni gaire complicades ni gaire cares».


Entre els avantatges del desxiframent del codi genètic, aquest professor esmenta un envelliment amb més qualitat de vida, però adverteix que no totes les malalties estan codificades en el genoma, i que per tant no serà possible tractar-les mitjançant tècniques genètiques.


«El genoma no és la bola de vidre que un cop analitzada ens permeti obtenir l’eterna joventut o la immortalitat», adverteix Diego Gracia, i explica que al llarg de la història sempre s’han registrat dos tipus d’actituds davant de qualsevol descobriment: la dels qui diuen que s’estan traspassant els límits del que és humà i voldrien frenar aquests avenços, i a la banda contrària, la dels qui volen influir en tot «i manipular-ho tot».


Al seu parer, tal com ha passat amb altres avenços científics, els que s’han registrat en el camp de l’enginyeria genètica no són «ni completament bons ni completament dolents», sinó que depèn de com es gestionin, i manté que l’administració que fins al dia d’avui s’ha fet d’aquest coneixement ha estat «molt prudent».



Font: http://www.rtve.es



Clica aquí - La genètica a l' abast de tothom






ACTIVITATS

1. Respon:

a) Què és el Projecte Genoma Humà?


b) Quina aplicació té en medicina?



2. Per què és important seqüenciar el genoma de molts individus diferents? Fes una recerca de quins organismes s' ha seqüenciat el seu genoma íntegrament.


3. Explica la frase: «S’aconseguirà que algunes malalties mortals esdevinguin cròniques».

4. Quins problemes ètics existeixen associats al fet de conèixer el genoma complet d’una persona? Quines entitats o empreses se’n poden beneficiar?





Clica aquí-XploreHealth


Clica aquí-XploreHealth





BIOTECNOLOGIA: Els ratolins transgènics


Els ratolins de laboratori en els quals els científics modifiquen els gens a voluntat són una eina fonamental de la recerca mèdica i biològica actual. Es creen estirps d’animals transgènics per imitar malalties humanes i entendre-les, per assajar tractaments contra malalties hereditàries o per conèixer la funció de gens específics. Tres científics que van crear les tècniques per fer el primer ratolí de disseny, el 1989, han merescut aquest any [2007] el premi Nobel de Fisiologia i Medicina. Són Mario R. Capecchi, Oliver Smithies i Martin J. Evans.



Més de 10.000 gens han estat estudiats fins ara mitjançant ratolins mutats, anomenats knockout, en els quals s’inactiva un gen específic per poder així estudiar-ne la funció. Però amb aquestes tecnologies és possible fer gairebé qualsevol tipus de modificació de l’ADN en el genoma del ratolí, cosa que permet fer estudis controlats de diferents processos biològics, des del desenvolupament d’òrgans fins a l’envelliment, o la malaltia i els seus tractaments.






Existeixen més de 500 diferents estirps de ratolins mutats a voluntat per imitar patologies humanes com malalties cardiovasculars i degeneratives, diabetis o càncer. La tècnica premiada s’anomena d’accés directe al gen, però molts científics ja s’hi refereixen com una forma de cirurgia estètica. 





Capecchi i Smithies van desenvolupar l’anomenada tècnica de recombinació homòloga per modificar gens específics en cèl·lules de mamífers. Evans, per la seva banda, va descobrir com aconseguir una estirp de ratolins a partir d’un embrió al qual va injectar cèl·lules mare embrionàries d’un segon animal. Els uns havien après com manipular gens en cèl·lules cultivades, i l’altre hi havia aportat el vehicle necessari per crear el ratolí mutat a partir d’aquestes cèl·lules. El pas següent fou combinar aquests avenços, i el 1989 es va anunciar el primer ratolí modificat genèticament d’aquesta manera.



Alicia Rivera , El País, 09/10/2007






QÜESTIONS:


1. Què entens per ratolí de disseny?



2. Quina és, segons el teu criteri, la major importància que tenen aquestes recerques? Explica-ho de forma divulgativa.



3. Alguns defensors dels animals qüestionen els mètodes d’investigació que utilitzen ratolins. Què n’opines tu?


a) Creus que la investigació amb ratolins està justificada pels resultats que s’esperen obtenir-ne i que serviran en molts casos per guarir una malaltia o per millorar la qualitat de vida de moltes persones?

b) Se t’acuden mètodes alternatius de recerca?



ELS TRANSGÈNICS







ACTIVITAT: I TÚ QUÈ EN PENSES? Genera la teva pròpia opinió.









LA CLONACIÓ



PWP - PRESENTACIÓ LA CLONACIÓ (Utilitzada a l' aula)






CLICA AQUÍ - CLONACIÓ



TERÀPIA GÈNICA I CÈL·LULES MARE
















REACCIÓ EN CADENA DE LA POLIMERASA


La reacció en cadena de la polimerasa (PCR) és la técnica de la biologia molecular que vol aconseguir un gran nombre de còpies d’un fragment d’ADN específic a partir de poca quantitat. Aquest procés va ser descobert el 1983 per Kary Banks Mullis.

Aquesta tècnica s’utilitza per ampliar un fragment de l’ADN. El qual, després de l'amplificació resulta molt més fàcil identificar amb més precisió els virus o organismes que causen les malalties. També s’utilitza per identificar cadàvers i per investigar més l’ADN. Aquesta tècnica és molt estesa i cada vegada l’equipament és més barat. 

Una molècula d’ADN té dues cadenes en hèlix (1) complementaries i antiparal·leles compostes per unitats d’àcid fosfòric i desoxiribosa, amb unions transversals de bases púriques i piridíniques (2), que constitueixen una estructura hèlicoidal dextrogira que porta la informació genètica codificada a la seqüència de les bases.



La reacció en cadena de la polimerasa és el mecanisme de la recopilació in vivo de l’ADN: es passa de l’ADN bicatenari a l’ADN monocatenari. 



Consisteix en fer cicles repetitius :



- Desnaturalització de l’ADN per fusió a temperatura elevada, per aconseguir convertir l’ADN bicatenari a ADN monocatenari.



- Unió de dos oligonucleòtids, utilitzats com encebador, l’ADN diana.



- Extensió de la cadena d’ADN per adició de nucleòtids a partir dels encebadors utilitzant ADN polimerasa com a catalitzador.


Els oligonucleòtids consten normalment de seqüències relativament curtes, que són diferents entre elles i complementaries amb els segments d’ADN diana que s’han d’amplificar. Les frases de desnaturalització del motlle d’ADN juntament amb l’encebador constitueixen un cicle del mètode d’amplificació de les reaccions amb cadena de la polimerasa.

Després de cada cicle, els resultats d’ADN acabats de sintetitzar poden servir d’ADN motlle per el següent cicle. El producte principal d’aquesta reacció és un segment d’ADN bicentenari. Els productes de la primera ronda d’amplificació són molècules d’ADN de diferents mides.

A la segona ronda, aquestes molècules generen unions d’ADN de longitud definida que s’acumulen als cicles posteriors d’amplificació i creen els productes dominants de la reacció.

Després de 20 cicles, s’haurà amplificat 2 elevat a 20 vegades, suposant que cada cicle té un rendiment del 100%. Aquest pot variar segons l’ADN motlle.










CLICA AQUÍ - REACCIÓ EN CADENA DE LA POLIMERASA



EPIGENÈTICA


L'epigenètica, terme derivat del grec que significa «més enllà de la genètica», estudia com l'ambient i la història de l'individu influeixen sobre l'expressió dels gens i més exactament el conjunt de la transmissió dels caràcters adquirits d'una generació a l'altra i reversibles de l'expressió gènica sense alteració de la seqüència de nucleòtids. Per tant, estudia els canvis heretables en l'expressió genètica o dels fenotips cel·lulars causats per altres mecanismes que els canvis en la seqüència d'ADN subjacent. Conrad Waddington la definí l'any 1942 com una branca de la biologia.



ADN I EPIGENÈTICA

Sinopsi i conclusions del debat ADN i epigenètica



Entrevista a Manel Esteller, director del Programa de Epigenética y Biología del Cáncer del Instituto de Investigación Biomédica de Bellvitge y profesor de la Universidad de Barcelona












Llegeix l'article del següent enllaç:





CLICA AQUÍ - Què és la epigenètica?

Ara contesta les següents preguntes:

1) Què fa la epigenètica?

2) Quins són els mecanismes epigenètics que existeixen?


3) Com afecta l' ambient a l' epigenètica?


4) Com afecta l' envelliment a l' epigenètica?


5) Quina relació hi ha entre epigenètica i càncer?




PELLÍCULA : LA ISLA


SINOPSI

Som a mitjans del segle xxi. La Terra, a conseqüència de segles de despreocupació i de gestions perverses, està contaminada. Lincoln Six-Echo (Ewan McGregor) desitja, com tots els humans, poder anar a L’Illa, l’únic lloc que, pel que diuen, està lliure de contaminació. Anar a L’Illa és un premi que a qualsevol li pot tocar en un sorteig. Però en Lincoln és inquisitiu, inquiet; uns estranys somnis li fan intuir que a L’Illa hi ha alguna cosa que se li oculta.

En aquesta situació, la seva millor amiga, Jordan Dos Delta (Scarlett Johansson) és seleccionada per sorteig per anar a L’Illa. En Lincoln vol saber i la seva curiositat el porta a conèixer el secret més ben guardat de L’Illa: que tant ell com tots els altres valen més morts que vius per als plans dels qui dirigeixen L’Illa.



Tots ells no són res més que rèpliques –clons– de persones del món real.



Assistim, per tant, a la història de diversos clons que es creuen que són humans i que, enganyats amb una suposada contaminació del globus, estan tancats en un edifici esperant la fortuna de la loteria per traslladar-se a una paradisíaca i utòpica illa on viuran per sempre feliços i lliures.

Tot això és simple màrqueting: és un invent, un frau d’una empresa que té com a clients gent rica. Aquests, gràcies als clonats, poden, si ho necessiten, tenir fàcilment els òrgans compatibles en cas d’operació o de malaltia.


El destí d’en Lincoln i la Jordan sembla segellat i no els queda cap més remei que fugir. Han d’arriscar-se i sortir al món real, que no coneixen gens. En aquesta aventura, l’amistat entre en Lincoln i la Jordan es converteix en amor.


ACTIVITATS

1) Clonació. La clonació és un procés pel qual s’obtenen de forma asexual còpies idèntiques d’un organisme ja desenvolupat. Es parteix d’un animal ja adult, perquè la clonació busca obtenir còpies d’un subjecte coneixent-ne les característiques consolidades. S’ha de fer de forma asexual, ja que la reproducció sexual no dona còpies idèntiques, sinó diversitat.

Et sembla lícit prosseguir en els intents per clonar éssers humans?



2)Cèl·lules mare. Una pràctica molt estesa és l’ús de cèl·lules mare. D’una cèl·lula mare es pot obtenir qualsevol tipus de cèl·lula. N’hi ha dos tipus: embrionàries o adultes. Sembla que les cèl·lules mare adultes tenen un gran potencial i potser més facilitats que les cèl·lules mare embrionàries, ja que es pot partir de cèl·lules del mateix individu i, per tant, amb la mateixa càrrega genètica. Amb això desapareixerien, a més a més, els problemes ètics de manipular i destruir embrions. Tanmateix, hi ha un gran debat internacional al voltant de la pregunta següent:

És lícit l’ús de cèl·lules mare embrionàries o s’ha de recórrer només a les 
cèl·lules mare adultes?






CLICA AQUÍ -La revolució genòmica


AQUÍ DISPOSEM DE DOS DOCUMENTALS SOBRE ELS ÚLTIMS AVENÇOS EN EL CAMP DE LA GENÈTICA

Descifrar nuestro código genético: La noche temàtica



Los nuevos secretos de nuestra herencia




17 de gener de 2017

VIURE MÉS, VIURE MILLOR

1. HISTÒRIA DE LA MEDICINA

El coneixement mèdic disponible en l’actualitat és el resultat d’una evolució i una acumulació constants de coneixements. En molts casos, a més, els científics i metges es van enfrontar a dificultats per interferències religioses que afectaven la investigació, per exemple, amb cadàvers humans. En qualsevol cas, aquesta acumulació de coneixements ens ha permès viure, de mitjana, algunes dècades més que els nostres avantpassats de fa pocs segles i, potser el que és més important, viure en millors condicions.
Encara avui, tanmateix, moltes persones afronten certes malalties des d’un punt de vista no científic, un fet que una correcta formació hauria d’evitar.




En aquest video podem aprofundir amb la Medicina de l' Antic Egipte. Interessant!!





2. EL DIAGNÒSTIC DE LES MALALTIES


Quan una persona va al metge, l’«ull clínic» no és l’estri fonamental del doctor. Les successives citacions i visites als especialistes són part d’un protocol en el qual s’apliquen diverses tècniques per identificar la malaltia.
Cal tenir en compte que el desenvolupament tecnològic ha sigut clau a l' hora de diagnosticar i tractar una malaltia. Aquí teniu unes explicacions d' algunes de les tècniques d' exploració i diagnòstic més utilitzades en l' actualitat.


  • Radiografia ( Raigs X )


Una radiografia és una imatge obtinguda a través de l'exposició d'un objecte als raigs X que permet d'obtenir una imatge de l'estructura interna invisible mitjançant un equip de radiologia. La penetració dels raigs X en molts materials que són opacs a la radiació visible permet l'observació d'estructures internes d'un objecte o del cos humà de manera no destructiva.

La sensibilitat superior de l'embrió (humà) als efectes nocius dels raigs X imposa una prudència particular al cas de dones embarassades i exigeix d'utilitzar tècniques radiogràfiques només en casos excepcionals, quan no hi ha cap alternativa.


Tipus de radiografies: Sense contrast radiològic:

  • Dental. Pantomografia dental
  • Crani, sinus paranasals
  • Columna: cervical, dorsal, dorsolumbar, lumbar, lumbosacre
  • Graella costal
  • Tòrax: principalment per a valoració pulmons i cor
  • Mamografia o mastografia: de les mames
  • Abdomen (simple)
  • Extremitats superiors: espatlla, húmer, colze, avantbraç, canell i mà, sols un dit
  • Extremitats inferiors: pelvis, fèmur, genoll, cama, turmell, peu, sols dits
  • Telemetria: per a valoració d'escoliosi i dismetria d'extremitats inferiors
  • Tomografies: ja no utilitzades des de la introducció de la tomografia computada






  • La Ressonància Magnètica


Tècnica per a la obtenció d’imatges a partir de la aplicació de camps magnètics.

La Imatge per Ressonància Magnètica (IRM), és principalment una tècnica d'imatge mèdica comunament utilitzada en radiologia per visualitzar l'estructura interna i el funcionament del cos.

La RM proporciona un contrast molt més gran entre els diferents teixits tous del cos que el que té la tomografia computada (TC), pel que és especialment útil en neurologia (cervell), aparell músculoesquelètic, sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia).


A diferència de la TC, no utilitza radiació ionitzant, però utilitza un potent camp magnètic per alinear la magnetització nuclear dels àtoms d'hidrogen (normalment), en l'aigua en el cos.










  • Tomografia computada  ( TC )

La tomografia computada (TC), abans coneguda com a tomografia axial computada (o TAC, terme que ja no s'utilitza perquè actualment es poden obtenir imatges en tots els plans) és un procediment d'exploració radiològica basada en els raigs X.

Tomografia ve del grec τομον que significa tall o secció i de γραφίς que significa imatge o gràfic. Per tant la tomografia és l'obtenció d'imatges de talls o seccions d'algun objecte. La possibilitat d'obtenir imatges de talls tomogràfics reconstruïdes en plans no transversals, ha fet que en l'actualitat es prefereixi anomenar a aquesta tècnica tomografia computada o TC en lloc de TAC.

Funciona col·locant el pacient en un gran anell. Aquest anell conté un tub de raigs X i, directament davant d'ell (a l'altre costat del cap del subjecte), hi ha un detector d'aquest tipus de raigs. El feix de raigs X passa a través de la zona a explorar del pacient, i el detector amida la quantitat de radioactivitat que el travessa. Podríem dir que és una radiografia d'una fina rodanxa obtinguda després de tallar un objecte. L'ordinador rep la informació i traça un dibuix bidimensional d'una secció horitzontal. El subjecte es mou llavors cap amunt o cap avall i obté un registre d'una altra secció de la mateixa zona. Finalment el programari de l'ordinador pot confegir imatges d'altres talls, i fins i tot tridimensionals (3D).

En lloc d'obtenir una imatge de projecció, com la radiografia convencional, la TC obté múltiples imatges en efectuar la font de raigs X i els detectors de radiació moviments de rotació al voltant del cos. La representació final de la imatge tomogràfica s'obté mitjançant la captura dels senyals pels detectors i el seu posterior procés mitjançant algoritmes de reconstrucció.









  • Ecografia

Una ecografia (també anomenada, molt rarament, ultrasonografia o ecosonografia) és un procediment per obtenir imatges emprant els ecos d'una emissió d'ultrasons dirigida sobre un cos o objecte com a font de dades per formar una imatge dels òrgans o masses internes amb finalitats de diagnòstic. Un transductor emet ones d'ultrasons. Aquestes ones sonores d'alta freqüència es transmeten cap a l'àrea del cos que s'estudia, i es rep el seu ressò. El transductor recull el ressò de les ones sonores i un ordinador converteix aquest ressò en una imatge que apareix en la pantalla. Actualment existeix també l'ecografia 4D.

L'ecografia és un procediment innocu, ja que no utilitza radiacions, i per això es fa servir per visualitzar fetus que s'estan formant.

Per sotmetre's a un examen d'ecografia, el pacient s'estira sobre una taula i el metge mou el transductor sobre la pell que es troba sobre la part del cos a examinar. Abans cal posar un gel sobre la pell per a la correcta transmissió dels ultrasons.

Rarament s'utilitzen contrastos en ecografia: consisteixen en microbombolles de gas estabilitzades que presenten un fenomen de ressonància en ser insonades, i incrementen el senyal que rep el transductor. Així, per exemple, és possible veure quin és el patró de vascularització d'un tumor, el qual dóna pistes sobre la seva naturalesa. En el futur potser sigui possible administrar fàrmacs com els quimioteràpics, lligats a bombolles semblants, perquè aquestes alliberin el fàrmac únicament en l'òrgan que s'està insonant, per així aconseguir una dosi màxima en el lloc que interessa, disminuint la toxicitat general.






ECOGRAFIA




ECOGRAFIA TRANSVAGINAL







  • COLONOSCÒPIA
La colonoscòpia és una tècnica diagnòstica, que permet una exploració i visualització directa de tot l'intestí gros i també, si és necessari, la part final de l'intestí prim (ili terminal).

S'utilitza com a prova diagnòstica, permet l'extracció de biòpsies i la realització de teràpia endoscòpica.

Sol ser realitzada per un gastroenteròleg.





  • BIÒPSIA
Una biòpsia és un procediment diagnòstic que consisteix en l'extracció d'una mostra de teixit obtinguda per mitjà de mètodes agressius per a examinar-la al microscopi mitjançant tincions histològiques.


BIÒPSIA DE FETGE



BIÒPSIA ENDOMETRIAL




  • AMNIOCENTESI
L'amniocentesi, igual que el mostreig de les vellositats coriòniques (MVC), són anàlisis opcionals dutes a terme en la dona embarassada que ajuden a detectar trastorns genètics del fetus abans del naixement. Consisteix a extreure una mostra de líquid amniòtic de l'úter mitjançant una agulla que travessa l'úter. L'amniocentesi es realitza a partir de la 15a setmana aproximadament.







ELECTROMIOGRAMA (EMG)





ELECTROENCEFALOGRAMA (EEG)





    Una anàlisi de sang és una anàlisi de laboratori realitzada en una mostra de sang que usualment és extreta d'una vena del braç utilitzant una xeringa, o mitjançant una punxada de dit.

    Les anàlisis de sang són una de les eines de què disposa el metge per ajudar a diagnosticar malalties, tot i que també s' utilitzen de forma rutinària per controlar l' estat de salut de les persones.A partir d' una mostra de sang es poden realitzar gran nombre d' exàmens biològics, que a la vegada es poden classificar en tres categories:


      • Les anàlisis hematològiques; on s' analitzen els paràmetres relacionats amb el component cel·lular de la sang, a més de la velocitat de sedimentació.
      • Les anàlisis bioquímiques; que estudies la concentració de certes substàncies químiques en el plasma.
      • L' anàlisi microbiològic; que permet detectar la presència de microorganismes a la sang. 










            Mitjançant un anàlisi de sang habitual el metge podrà detectar si el pacient pateix una infecció, si té diabetis, és anèmic o si pateix càncer, si té el colestrerol alt, entre moltes altres malalties.





            1. Classifica les analítiques següents segons que es tracti d' un tipus o altre examen biològic:



            Velocitat de sedimentació - Presència d' anticossos de la SIDA - Concentració de glucosa - Presència d' anticossos de l' hepatitis C - Percentage de glòbuls vermells respecte al volum total de sang - Presència de microorganismes - Nombre de plaquetes - concentració d' insulina- Nombre de glòbuls blancs - Concentració d' urea - Concentració de colesterol 




            2. La majoria de vegades et diuen que l' extracció de sang per a una anàlisi s' ha de fer en dejú. Quins valors de la llista anterior sortirien alterats si no fessis cas d' aquesta recomanció?



            3. Anota quin valor creus que deu tenir alterat cadascun dels pacients següents:

            Una senyora que pateix anèmia: El nombre de glòbuls vermells o el sucre de la sang
            Un nen que té una infecció d' oïda: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.
            Un diabètic: El colestrerol o el sucre de la sang
            Un senyor que li costa molt que les ferides deixin de sagnar: El nombre de plaquetes o el nombre de glòbuls blancs.





            4. Per determinar el diagnòstic el metge pot necessitar altres proves analítiques, com un cultiu dels excrements, una anàlisi d' orina o una mostra del líquid de la medul·la
            (punció). Digues quina de les tres tècniques anteriors utilitzaries si volguessis...

            Comprovar que al pacient li funciona correctament el ronyó...
            Determinar la causa d' unes diarrees persistents en un nadó...
            Descartar la meningitis en un adolescent amb febre molt alta...





            • INTERPRETACIÓ D' UN ANÀLISI DE SANG   ( HEMOGRAMA)


            L'anàlisi dels components del medi intern és un mètode ideal per conèixer què passa a l'interior d'un animal . La variació en la concentració de substàncies o l'alteració en el nombre de cèl·lules per centímetre cúbic poden servir com a indicadors de l'estat de salut d'aquesta persona.

            L'estudi de les constants sanguínies , així com la concentració de les substàncies que apareixen en l'orina, s'utilitza com a mètode de diagnòstic per a moltes malalties.Comparant els valors que s'han obtingut en mostres d'un pacient amb els valors mitjans que correspondrien a un individu sa, de la mateixa raça i sexe, es pot esbrinar el seu estat de salut o malaltia.

            Per a analitzar les dades que apareixen en un anàlisis de sang pots llegir la informació que apareix a la següent pàgina web:


               MÉS INFO 

            Clica aquí 


            Clica aquí


            Després d'haver llegit i comparat amb les dades que apareixen com a valors normals tracta d'esbrinar les malalties que pateixen els pacients següents, has de donar la teua opinió de forma raonada:


            Pacient 1
            Sexe: Dona



              HematologiaBioquímica 
             Eritròcits3.200.000 Urea  25 mg/dl 
             Hemoglobina10 g/L àcid úric 5 mg/dl 
             Valor hematòcrit30 % glucosa 93 mg/dl 
             Leucòcits7.000  colesterol230 mg/dl 
             Basòfils0,3 %  triglicèrids100 mg/dl 
             Eosinòfils2 %     albúmines              4 g/dl
             Neutròfils55 %  bilirubina0,7 mg/dl 
             Limfòcits 35 %transaminases       23 u/l 
             Monòcits 7 %
             Velocitat 1a: 7; 2a: 13plaquetes 
            200.000


            Pacient 2
            Sexe: Dona


             HematologiaBioquímica 
             Eritròcits4.600.000 Urea  55 mg/dl
             Hemoglobina15 g/Làcid úric 9 mg/dl 
             Valor hematòcrit40 % glucosa 110 mg/dl 
             Leucòcits12.000  colesterol223 mg/dl
             Basòfils1 %  triglicèrids120 mg/dl 
             Eosinòfils1,7 % albúmines              4 g/dl
             Neutròfils48 %  bilirubina0,7 mg/dl 
             Limfòcits 39 %transaminases       33 u/l 
             Monòcits 11 %
             Velocitat 1a: 30; 2a: 60plaquetes  220.000

            Pacient 3
            Sexe: Home



             HematologiaBioquímica 
             Eritròcits4.900.000 Urea  30 mg/dl
             Hemoglobina16 g/Làcid úric 5 mg/dl
             Valor hematòcrit47 % glucosa 86 mg/dl 
             Leucòcits6.300  colesterol300 mg/dl 
             Basòfils0 %  triglicèrids200 mg/dl 
             Eosinòfils1,2 % albúmines              5 g/dl
             Neutròfils46 %  bilirubina0,6 mg/dl
             Limfòcits 36 %transaminases       27 u/l 
             Monòcits4,5 %
             Velocitat 1a: 3; 2a: 13plaquetes 
            180.000


              

            Pacient 4
            Sexe: Dona




             HematologiaBioquímica 
             Eritròcits4.300.000 Urea  22 mg/dl
             Hemoglobina13 g/L àcid úric 3 mg/dl 
             Valor hematòcrit43 % glucosa 230 mg/dl 
             Leucòcits7.500  colesterol280 mg/dl 
             Basòfils1 %  triglicèrids140 mg/dl 
             Eosinòfils2 % albúmines              5,3 g/dl
             Neutròfils60 %  bilirubina0,8 mg/dl 
             Limfòcits 30 %transaminases       31 u/l 
             Monòcits7 %
             Velocitat 1a: 7; 2a: 18plaquetes 160.000


            Pacient 5
            Sexe: Home


             HematologiaBioquímica 
             Eritròcits5.000.000 Urea  12 mg/dl
             Hemoglobina17 g/L àcid úric 3 mg/dl 
             Valor hematòcrit51 % glucosa 110 mg/dl 
             Leucòcits12.000  colesterol233 mg/dl 
             Basòfils1 %  triglicèrids130 mg/dl 
             Eosinòfils1 % albúmines              5,1 g/dl
             Neutròfils64 %  bilirubina3,5 mg/dl 
             Limfòcits 41 %transaminases       43 u/l 
             Monòcits9 %
             Velocitat 1a: 1; 2a: 7plaquetes  162.000
              


            • ANÀLISIS BIOQUÍMIQUES
            Estudi de concentració de certes substàncies en el plasma sanguini.





            3. ELS MEDICAMENTS

            Què són els medicaments? 

            Els medicaments són aquells productes que utilitzem per curar, alleujar, prevenir i diagnosticar una malaltia.

            Els medicaments contenen un o diversos fàrmacs, que són les substàncies que fan que els medicaments tinguin certes propietats, és a dir, els fàrmacs són els principis actius dels medicaments.

            Els fàrmacs són actius en quantitats molt petites. Per facilitar-ne l' administració es barrejen amb excipients, que són substàncies inertes que serveixen com a vehicle dels fàrmacs, a fi de facilitar-ne l' administració o l' estabilitat o millorar-ne les propietats com el sabor.

            Alguns excipients poder donar problemes en algunes persones, per la qual cosa se n' ha d' advertir la seva presència en el prospecte del medicament.

            Tots els medicaments poden produir reaccions adverses. Per poder-se comercialitzar s' ha de demostrar que els beneficis superen les reaccions adverses. 

            Cada medicament s' ha de prendre amb la dosi adequada i alguns no es poden barrejar amb altres medicaments ja que es poden interferir els seus beneficis.





            INVESTIGA I APRÈN





            1. A la pàgina web del col·legi de farmacèutics de Barcelona podeu trobar informació sobre alguns tipus de medicaments:
            Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

            Busca informació i contesta, quina funció realitza cada un d' aquests medicaments:


            1. analgèsic.
            2. antipirètic
            3. antiinflamatori
            4. antibiòtic
            5. antisèptic
            6. antihistamínic.
            7. diürètic.
            8. laxant.
            9. antifúngic.
            10. antiviral
            11. antiemètic.
            12. ansiolític.
            13. psicotròpic
            14. hipnòtic


            2. El prospecte s'inclou sempre en l'envàs del medicament i conté tota la informació que necessites sobre les característiques del fàrmac.


            Aconsegueix els prospectes d'almenys 5 medicaments amb principis actius diferents, llegeix-los i omple la següent taula :


             Fàrmac Forma farmacèuticaPrincipi actiu Indicacions  Posologia Contraindicacions




























            Xplora com funcionen els fàrmacs i com es desenvolupen, i les implicacions ètiques d'aquest llarg procés!




            4. LES MEDICINES ALTERNATIVES

            La medicina alternativa és tota aquella pràctica mèdica que no està basada en l' enfocament habitualment utilitzat pels metges i els professionals de la salut occidentals, així com altres tècniques desenvolupades recenment. Alguns exemples són:

            Homeopatia

            Plantes medicinals - Clica aquí


            Plantes Medicinals - Clica aquí


            Video: PLANTES MEDICINALS: TRADICIÓ I CIÈNCIA





            Video que exposa els pros i contres de la homeopatia

            HOMEOPATIA : CREENÇA O EVIDÈNCIA

            CLICA AQUÍ