30 de març de 2016

Els éssers vius: Webquest els 5 regnes de la naturalesa





Què és una WebQuest? 




DEFINICIÓ DE WEBQUEST: 

“Una WebQuest és una estratègia de recerca guiada amb recursos d’Internet que té en compte el temps de l’alumne/a. És una eina de treball cooperatiu del qual cada alumne/a es fa responsable d’una part. Obliga a la utilització d’habilitats cognitives d’alt nivell i dóna prioritat a la transformació de la informació en coneixement.” 


Totes les WebQuests tenen els mateixos apartats: una portada o pàgina principal, una introducció, la tasca, el procés, l’avaluació i les conclusions ( poden ser-hi o no ) .

Introducció: Si entreu a l’apartat de la introducció,  és  on es plantegen unes preguntes, uns reptes, uns problemes que els alumnes han de solucionar. Des d’aquest apartat, es convida els alumnes a fer una recerca que es concretarà a l’apartat de la tasca. 


Tasca: Aquí, com podeu comprovar, expliquem als alumnes què han de fer, és a dir, quina transformació han de fer amb la informació que trobin a Internet i en quin tipus de producte final l’han de convertir. 

Procés: Aquí  s’han ordenat els passos necessaris per dur a terme la tasca. Hi ha activitats que han de fer en grups que, segons el rol assignat, veuran el tema des de punts de vista diferents, investigaran diferents aspectes en diferents webs... També se’ls explica com i on han d’anar desant la informació, les imatges i les activitats que van fent. En aquest apartat, també s' hi troben els recursos, és a dir, els enllaços a totes les pàgines web que s' han seleccionat amb molta cura per a la realització del treball. A les WQ es tracta de que tinguin i trobin  totes les facilitats i la informació com més a l’abast millor perquè arribin més lluny i més aviat als objectius que s' han proposat. 

Avaluació:  Des de la presentació de la WebQuest s' han de fixar en aquest apartat i s'els ha de recomanar de llegir tots els apartats de la rúbrica perquè sàpiguen què s' espera d’ells, què es tindrà en compte a l’hora d’avaluar. Cal adaptar el nivell d' exigència segons els alumnes que es tinguin.

Conclusions:  En aquest punt han de reflexionar sobre tot allò que han fet des del començament i també com els ha funcionat el grup. A més, s' han  d’orientar respecte a la destinació que han de donar al producte: a qui l’han de fer arribar, on penjar-lo, quan representar-lo, etc. Cal que els alumnes vegin que allò que han fet és valorat i que incideix en el món que hi ha més enllà de les parets de l’aula. 




OBJECTIUS GENERALS D'AQUESTA WEBQUEST 


Aquesta WebQuest pretén que els alumnes sàpiguen identificar els diferents regnes del éssers vius i identificar-ne les seves principals característiques així com posar-ne algun exemple de cada regne.


 OBJECTIUS ESPECÍFICS D'AQUESTA WEBQUEST

 Aquesta WebQuest està pensada bàsicament per alumnes de 1r d'ESO de ciències de la naturalesa. Ha de complir els següents objectius: 

- Plantejar-se, identificar i resoldre interrogants i problemes relacionats amb fenòmens i elements significatius de l’entorn natural, social i cultural, utilitzant estratègies de cerca i tractament de la informació, i analitzar els resultats i plantejar solucions alternatives als problemes. 
- Utilitzar diferents llenguatges per expressar i comunicar els continguts a l’àrea de forma personal i creativa, seleccionar i interpretar dades expressades per mitjà de codis diversos i reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge. 
- Participar activament en el treball en grup, adoptant una actitud responsable, solidària, cooperativa i dialogant, argumentar les pròpies opinions i contrastar-les amb les altres respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.
 - Utilitzar la llengua com a eina per construir el coneixement, per comunicar-lo i compartir-lo amb els altres, a partir del desenvolupament de les competències comunicatives pròpies de l’àrea. 
- Participar en l’elaboració, realització i avaluació de projectes relacionats amb aspectes del medi natural.
 - Apreciar el gaudi que comporta arribar a trobar explicacions relacionals de fets i problemes que s’identifiquen en el nostre entorn












16 de desembre de 2015

GEOLOGIA : Mapa i perfil topogràfic

Què és un perfil topogràfic?




Un mapa topogràfic és la representació en un plànol d’un lloc concret.

En un mapa topogràfic es veuen representats els seus elements, com els rius, el relleu, les vies de comunicació, els pobles i ciutats, etc.

Aquests elements estan representats amb símbols i colors diferents que s’expliquen a la llegenda del mapa.

Els mapes es fan a escala; és a dir, les distàncies reals es redueixen a la mateixa mida per mitjà d’una divisió. Així, l’escala 1:50000 vol dir que 1 cm del mapa correspon a 50000 cm (o 500 m) de distància real.


Si observem atentament el mapa, veurem que és cobert de línies de color terrós, en alguns casos, negres. Aquestes línies se’n diuen corbes de nivell i indiquen la formació del terreny. 

Les corbes de nivell són, en realitat, línies imaginàries que uneixen els punts del terreny que es troben a la mateixa altitud sobre el nivell del mar.


Entre dues corbes de nivell consecutives hi ha una diferència d’altitud física que s'anomena interval de nivell o equidistància.

Si poguéssim serrar horitzontalment llesques del terreny, cada 5 o 10 metres, el perímetre de cada una d'aquestes seccions del terreny, correspondria a una corba de nivell, en el mapa, i la distància existent entre elles, a l'equidistància. 

Més important que saber descobrir l’altitud sobre el nivell del mar, es saber "llegir" les corbes de nivell de tal manera que es pugui veure clara la configuració del terreny. 

Per tal d’aconseguir-ho, cal recordar alguns punts: 

  • Les corbes de nivell tancades volten el cim d’un pujolet o collet; 
  • Les corbes de nivell situades unes vora les altres, indiquen un pendent escarpat; 
  • Les corbes de nivell molt distanciades indiquen un terreny relativament pla o de declivi suau; 
  • Les corbes de nivell separades uniformement indiquen un pendent regular; 
  • Les corbes de nivell separades desigualment indiquen un pendent irregular; 

El rius o rierols corren al costat de les corbes de nivell.



Si volem conèixer el desnivell d’un territori, n’hem de fer un perfil topogràfic. Ara et proposem elaborar un perfil topogràfic seguint els passos següents: 





1. Agafem un mapa topogràfic de la zona que volem conèixer. 



Identifiquem el lloc concret que treballarem i el limitem amb dos punts: el de sortida i el d’arribada. 





2. Tracem una línia recta entre l’inici i el final del recorregut. 




3. En un full de paper mil·limetrat, hi dibuixem dos eixos de coordenades; en l’horitzontal, hi representem la longitud del recorregut, i en el vertical, l’alçada en metres. 



4. El millor és fer coincidir l’escala del mapa amb la del paper. 



5. Dobleguem el paper mil·limetrat per l’eix horitzontal que es correspon amb la longitud.  Posem a sobre del mapa el full de paper fent coincidir l’eix amb la línea que hem traçat  sobre el mapa. Marquem un punt a cada corba de nivell (recorda que són línies que uneixen punts situats a una mateixa altura). 

De cada punt, n’anotem l’altura. 




6. A continuació, despleguem el paper mil·limetrat i unim els punts que hem assenyalat, i ja tindrem fet el perfil topogràfic.













ARA ET TOCA A TU




1. Intenta esbrinar quin relleu correspon a cada corba de nivell





2. Seguiu les instruccions que se us dona al LABORATORI VIRTUAL de l' enllaç que hi ha a continuació i feu el perfil on line.






3.  Fes el perfil topogràfic del traçat següent:






VIDEOS QUE ENS EXPLIQUEN COM FER UN PERFIL TOPOGRÀFIC


20 d’octubre de 2015

LA QUÍMICA DEL CARBONI: Formulació orgànica




1. Els compostos del Carboni




El carboni és un element químic peculiar, forma més compostos que tots els altres elements de la taula periòdica junts.

Els compostos de carboni tenen una gran importància vital i social: alguns són els constituents fonamentals dels éssers vius, uns altres formen els combustibles més utilitzats i uns altres, com els plàstics o els medicaments, han provocat canvis molt importants en la vida de les persones.



· Propà. És un combustible. 

· Etè. S'usa per fabricar plàstics (polietilè) i com a gas per madurar la fruita.

· Etí o acetilè. S'utilitza en bufadors de soldadura. La seva flama aconsegueix unes temperatures molt altes.

· Metilpropà. És un derivat del petroli. 

· Etanol. És l'alcohol comú. 

· Propantriol o glicerol. És l'alcohol que forma part dels triglicèrids.

· Metanal o formol. S'usa com a desinfectant. 

· Àcid etanoic o àcid acètic. És l'àcid del vinagre. 

· Propanona o acetona. S'usa com a dissolvent. 

· Ciclopentà. És un combustible derivat del petroli.

· Benzè. S'usa com a dissolvent.

· Àcid salicílic. És el precursor de l'aspirina.

La formació de tants compostos del carboni es basa en el fet que inicialment, l'àtom de carboni té una configuració electrònica: 1s2 2s2 2p2, amb una configuració de la capa de valència 2s2 2p2, més concretament, 2s1 , però un dels electrons salta de l'orbital 2s a un orbital 2p, i queda: 2s1 , i aquesta configuració de la capa de valència determina que l'àtom de carboni tingui 4 electrons desaparellats que pot compartir. És a dir, que per aconseguir la configuració d'un gas noble ha de formar 4 enllaços covalents.

Els 4 enllaços covalents, que l'àtom de carboni pot formar amb d'altres àtoms de C o amb àtoms d'altres elements, en realitat poden ser 4 enllaços senzills , 1 enllaç doble i 2 enllaços senzills 1 enllaç triple i 1 enllaç senzill o 2 enllaços dobles, encara que aquesta última possibilitat és molt inestable i molt poc freqüent.


Mitjançant enllaços amb d'altres àtoms de C, l'àtom de carboni pot donar lloc a cadenes lineals, per exemple propà, etè o acetilè, cadenes ramificades com el metilpropà, o cadenes tancades, també anomenades cicles, com és el cas del ciclopentà o el del benzè.

Un altre aspecte a tenir en compte és que el volum reduït de l'àtom de carboni determina que els electrons de valència siguin fortament atrets pel nucli i, per tant, els enllaços siguin molt estables.


La fórmula dels compostos de carboni

 La fórmula dels compostos de carboni s' escriu indicant tots els enllaços que hi ha entre els àtoms de la seva molècula. Però hi ha altres maneres de representar aquestes fórmules:





2. Formulació orgánica: Com s’anomenen els compostos del Carboni.


Els compostos de carboni estan formats per àtoms de carboni i hidrogen fonamentalment, tot i que hi pot haver algun àtom d'oxigen, nitrogen i altres elements. Els compostos que estan formats només per àtoms de carboni i hidrogen s'anomenen hidrocarburs.

La majoria dels àtoms de carboni estan units entre si i amb els àtoms d'hidrogen per mitjà d'enllaços covalents senzills. Només una petita part de cada molècula està formada per àtoms diferents o units de manera diferent; aquesta part s'anomena grup funcional.

El grup funcional d'un compost és un conjunt d'àtoms units sempre de la mateixa manera.

La seva presència en un compost fa que tingui unes característiques determinades. Per això es diu que pertany a una família. Per exemple, l'àcid salicílic té el grup funcional àcid, igual que l'àcid acètic, per això tots dos tenen un sabor agre.
Compostos de carboni no ramificats i un sol grup funcional

S'utilitza un prefix que indica el nombre d'àtoms de carboni de la cadena i un sufix que indica el grup funcional. Si és cíclic, s'hi anteposa la partícula ciclo-.

Hidrocarburs saturats:

 Alcans (enllaços senzills).

Tots els àtoms de carboni formen 4 enllaços covalents senzills.

· Els alcans entre 1 i 4 àtoms de C són gasos, entre 5 i 16 són líquids i més de 16 són sòlids. Són incolors i inodors.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics com el benzè, l'èter, etc.

· Són menys densos que l'aigua. La massa molar augmenta en funció del nombre creixent d'àtoms de C.

· Els punts de fusió i ebullició són baixos, però augmenten en els alcans que tenen major nombre d'àtoms de C.

Hidrocarburs insaturats (enllaços dobles o triples).

Alquens: 

 Tenen almenys un enllaç covalent doble entre els àtoms de carboni.

· Els alquens entre 1 i 3 àtoms de C són gasos, entre 4 i 16 són líquids i més de 16 són sòlids. Són incolors i poc solubles en aigua, però molt solubles en àcid sulfúric i en dissolvents orgànics com el benzè.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són menys densos que l'aigua. La massa molar augmenta en funció del nombre creixent d'àtoms de C.

· Els punts de fusió i ebullició són baixos, però augmenten en els alquens que tenen major nombre d'àtoms de C.

Alquins: 

Tenen almenys un enllaç covalent triple entre els àtoms de carboni.

Principals propietats:

· Els alquins entre 1 i 3 àtoms de C són gasos, entre 4 i 15 són líquids i amb 16 o més són sòlids.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics com l'èter, el benzè, etc.

· Són menys densos que l'aigua. La massa molar augmenta en funció del nombre creixent d'àtoms de C.

· Els punts de fusió i ebullició són baixos, però augmenten en els alquins que tenen major nombre d'àtoms de C.

Hidrocarburs aromàtics

Són el benzè, C6H6, i els seus derivats.

El benzè és un líquid, a temperatura ambient, molt volàtil i inflamable, incolor i poc soluble en aigua.


És tòxic per ingestió o inhalació.


Alcohols

Tenen almenys un àtom de carboni unit a un grup —OH i els altres 3 enllaços són covalents senzills.

Principals propietats:

· Els alcohols són líquids a temperatura ambient, ja que tenen el punt de fusió baix i el d'ebullició elevat. Tanmateix hi ha alcohols d'elevada massa molar que són sòlids.

· Són combustibles, cremen en presència de O2 formant CO2 i H2O.

· Són molt solubles en aigua i, en general, menys densos que l'aigua.

· Són incolors i presenten una olor característica.

· Són molt inflamables.

· Tenen caràcter àcid.

Aldehids

Tenen un grup —HO al final de la cadena. L'àtom de C forma un enllaç doble amb O, un de senzill amb H i un altre enllaç també senzill.

· Els aldehids de fins a 4 àtoms de C són solubles en aigua i, en general, menys densos que l'aigua. A mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat.

· S'oxiden amb facilitat formant àcids. El metanal reacciona amb l'oxigen atmosfèric i forma àcid fòrmic.

· El d'un àtom de carboni és gas, els altres són líquids encara que n'hi ha de molts àtoms de C que són sòlids, i acostumen a tenir una olor característica.

Cetones

Tenen un grup —CO— enmig d'una cadena. L'àtom de carboni forma un enllaç doble amb O i un enllaç covalent senzill amb uns altres dos àtoms de carboni.

· Les cetones de pocs àtoms de carboni són solubles en aigua, però a mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat. Són molt solubles en alcohol i èter.

· Fins a 16 àtoms de C, les cetones són líquides a temperatura ambient. A partir dels 16 C les cetones són sòlides.

· La majoria presenten una olor agradable.

Àcids carboxílics

Tenen un grup —COOH al final de la cadena. L'àtom de carboni forma un enllaç doble amb O, un de senzill amb —OH i un altre enllaç covalent senzill, generalment amb un altre àtom de C.

· Fins a 3 àtoms de C són solubles en aigua. A mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat.

· Fins a 10 àtoms de C, els àcids carboxílics són líquids a temperatura ambient. A partir de 10 C els àcids carboxílics són sòlids.

· Tenen caràcter àcid, i olor desagradable.

Amines

Tenen un grup —NH2 unit a un radical orgànic (amines primàries) a dos radicals (amines secundàries) o a tres radicals (amines terciàries).

· Les amines de pocs àtoms de carboni són solubles en aigua, però a mesura que augmenta el nombre d'àtoms de C, disminueix la solubilitat.

· Les amines d'un, dos o tres àtoms de carboni són gasos a temperatura ambient, les altres amines són líquides.

· Tenen caràcter bàsic i presenten una olor desagradable.

Èters

Tenen un àtom d'oxigen entre dos àtoms de carboni.

· Els èters de 5 o menys àtoms de carboni són solubles en aigua. Els de més de 5 àtoms de C són insolubles en aigua.

· Líquids a temperatura ambient, excepte el metoximetà que és gas.

· Són menys densos que l'aigua.

· Tenen una olor agradable.


· Compostos de carboni ramificats

Cada ramificació s'anomena radical, que és com una resta d'un hidrocarbur que ha perdut un enllaç C—H. Aquest carboni, en lloc d'estar unit a l'hidrogen, està unit a un carboni de la cadena que, al seu torn, està unit a uns altres dos àtoms de carboni.

El radical s'anomena com l'hidrocarbur del qual prové, però acabat en -il.

Per anomenar un compost amb un radical, primer s'anomena el radical i després la resta del nom del compost. La cadena d'àtoms de carboni que dóna nom al compost és la més llarga (s'anomenacadena principal) i no ha d'estar en horitzontal necessàriament; recorda que això només és una manera d'escriure-la.








PER REPASSAR ELS CONTINGUTS




UD6 LA QUÍMICA DEL CARBONI from Míriam Redondo Díaz









VIDEOS EXPLICATIUS
(Introducció a la química orgànica)


8 de juliol de 2015

DOCUMENTAL: 2075 LA CRISIS DEL CLIMA

Documental que investiga quin serà el destí del nostre planeta si les temperatures continuen pujant. Al ritme actual, s'estima que l' escalfament global de la Terra produirà un augment de la temperatura d'entre un i dos graus durant els propers quaranta anys, i de tres graus a les acaballes del segle XXI, el que es traduiria en una gran catàstrofe. El documental mostra els avenços tecnològics que s'estan desenvolupant actualment per mitigar una pròxima tragèdia mediambiental que no té per què ser irreversible…..


"Espectacular documental que muestra cómo serán los cambios en el clima del planeta a finales del siglo XXI.
El calentamiento global ya ha empezado a provocar el efecto invernadero y tendrá efectos devastadores a finales del siglo XXI.
Los científicos calculan que a partir del año 2.040 los termómetros ya empezarán a subir de manera alarmante.

Pero será a partir del año 2.075 cuando el calentamiento global será devastador para la totalidad del planeta y afectará a millones de personas y de ecosistemas en la tierra."



2075 LA CRISIS DEL CLIMA








DIEZ MIL MILLONES


SINOPSIS
Diez mil millones


Hace 10 años, el profesor Stephen Emmott formó un equipo de científicos de todo el mundo con la misión de predecir el futuro de la vida en la Tierra y estudiar qué retos tendría que afrontar la humanidad. Sus estudios apuntan a que, a finales del siglo XXI, el planeta tendrá diez mil millones de habitantes, una pesadilla de terror para un mundo con recursos limitados.


20 de maig de 2015

PALEONTOLOGIA : Reconstruint el passat



INTRODUCCIÓ

L' evolució de la vida a la Terra no ha estat constant, sinó condicionada pels canvis que s' han donat a l' atmosfera, la geosfera i el mar, i , també per la col·lisió d' asteroides.

Si algun dels trets que han marcat la història d' aquesta evolució del planeta, tant des del punt de vista biològic com geològic, hagués estat diferent, probablement la humanitat no hauria tingut cap oportunitat d' arribar on és ara.

Els continents han canviat de forma, de mida i de posició al llarg de les eres. D' altra banda els éssers vius també han anat evolucionant i diversificant-se, des dels primers organismes unicel·lulars, que van viure en el mar primitiu, fins a les espècies actuals.


Anem' ho a investigar...









TASQUES



Archeopterix

1.-L' INVENCIÓ DE L' ESQUELET





Llegeix atentament el text amb el mateix títol de l’ activitat que hi ha a la següent adreça L' INVENCIÓ DE L' ESQUELET  i analitza’l tot contestant les següents preguntes:








a) Quin és el tret que va marcar el final del Precambrià i l’ inici del Paleozoic?





b) Durant el Precambrià existia una certa diversitat d’ éssers vius , però a penes en tenim registre fòssil. A què és degut aquest fet?



c) Fes una llista dels avantatges que representa per als animals el fet de tenir un esquelet, en comparació dels que no en tenen.


d) Per què l’ autor considera que la capacitat de fabricar una armadura externa d’ esquelet pot haver estat una accident de l’ evolució?


e) En el text es parla de l’ alliberament de bona part de la superfície externa dels animals de la funció de captar oxigen, i es diu que això permetia especialitzar aquesta superfície en altres funcions, com la defensa, l’ alimentació i la locomoció. Per què aquest fet va tardar gairebé 3000 Ma a donar-se i no va passar abans?






2- L’ EVOLUCIÓ DELS AMMONITS



Els ammonits són un grup de cefalòpodes que van aparèixer en el paleozoic i que es van extingir gairebé del tot en el límit entre el mesozoic i el cenozoic. Aquests organismes viuen dins una closca enrotllada, però, a diferència dels caragols, aquesta closca està dividida per unes parets anomenades septes. Un dels trets evolutius més importants que presenta aquest grup és el que es coneix com a línia de sutura, que representa la intersecció dels septes amb la superfície de la closca. Aquestes línies de sutura , més o menys complicades, estan relacionades amb l’ augment de resistència de la closca: com més gran és el contacte entre la closca i les parets , més resistència té.



a)      Fixa’t en aquests dibuixos d’ammonits, amb línies de sutura i formes més o menys complexes. Hi veus alguna diferència? Ordena’ls i construeix un arbre genealògic en què es vegi la seva evolució, des de les formes més primitives fins a les més evolucionades. Investiga com es pot saber si un ammonit és més antic que un altre. Posa el nom científic de cadascun dels exemplars de les fotografies.








3- ELS DINOSAURES CATALANS



A la zona del Prepirineu català s’ han trobat diversos jaciments de dinosaures. Aquests jaciments consisteixen en ossos, ous o icnites ( petjades). En altres localitats catalanes també s’ han trobat importants restes d’ aquests rèptils.



a) Omple aquesta taula consultant en un cercador d’Internet la informació que et falta sobre la dieta alimentària d’aquests animals, el període en què van viure i la localització dels seus jaciments. 



b) Fes-ne també un dibuix aproximat i escriu-ne les mides. ( Adjunteu una fotografia o dibuix).



Dinosaure
Dieta
Període
Jaciments
Fotografia i mida
Titanosaure




Hadrosaure




Iguanodont










4- RECONSTRUINT EL NOSTRE PLANETA

Observa els diferents moments de l’ evolució del nostre planeta durant els darrers 250 milions d’ anys.






a) Situa els esdeveniments següents en el moment correcte. ( Eó, Era i Període)



· Extinció dels dinosaures.



· Aparició de les primeres aus. 



· Aparició del primer mamífer. 



· Inici de l’ocupació de la major part dels ecosistemes terrestres per part dels mamífers. 



· Aparició dels primers homínids . 



· Extinció més important d’espècies en la història de la Terra.

b) Com afecta a les espècies animals i vegetals la disposició dels continents al llarg de la història?






5- LA UTILITAT DELS FÒSSILS

Fixa’t en la morfologia d’ un Trilobit i en els esquemes de sota:


Esquemes dels Trilobits




Morfologia d' un trilobit:

I- Cèfalon
II- Tòrax
III- Pigidi
1- Sutura facial
2- Formació librigenal
3- Punta genal
4- Glabel·la
5- Anell occipital
6- Formació fixigenal
7- Ull
8- Lòbul axial
9- Pleures
10- Solc dorsal
11- Segments del pigidi
12- Tèlson o espina posterior




Clau de classificació dels Trilobits













Ambients sedimentaris del trilobits del Devonià
















Trilobits a estudiar























QÚESTIONS

a) S’ han trobat una capa de roques sedimentàries amb els trilobits que pots veure a les fotografies següents. Identifica’ n la espècie.



b) En quins ambients sedimentaris vivien en la seva època?



c) A quina edat pertanyen els estrats on s’ ha trobat?









6.-LA GRAN EXTINCIÓ DE FINALS DEL CRETACI





Llegeix atentament el text amb el mateix títol de l’ activitat que hi ha a la següent adreça  La Gran Extinció de finals del Cretaci  i analitza’l tot contestant les següents preguntes: 











1- Es van extingir molts rèptils, però, per què no es van extingir els mamífers? 



2- El límit entre el Paleozoic i el Mesozoic també està determinat per un gran nombre d’extincions d’ altres organismes . Creus que també van ser degudes a la caiguda d’ un meteorit o l’ impacte d’ un cometa. 



3- Durant el Quaternari van tenir lloc quatre glaciacions. Per què no han causat extincions massives d’ animals i plantes? 



4- L’ ésser humà és responsable directe d’ extincions massives. Investiga sobre aquest tema tot buscant i explicant un exemple d’ això. 

5- Hi ha una teoria que diu que els dinosaures encara estan entre nosaltres. Com, en quina forma? Investiga i explica aquesta teoria. 



PROCÉS


Paleozoic

Per fer aquestes activitats cal navegar per internet. Per trobar la informació adient, us presento unes quantes webs que podeu utilitzar. Si algú troba alguna web interessant sobre el tema m' ho feu arribar i la posarem en comú. 





AVALUACIÓ




El treball consisteix en investigar el passat de la Terra a través d'internet



Heu d'agrupar-vos per parelles i decidir quins punts realitza cada membre de la parella.





Heu de tenir en compte que les qüestions que es plantejen van relacionades entre si i que caldrà comentar amb l'altre membre de la parella els resultats obtinguts a fi d'obtenir uns resultats coherents.



El treball s'haurà d'enviar en format word i powerpoint ( o altres)depenent de l'activitat.



En la puntuació de la Webquest es valorarà:



  • L'organització clara i concisa.
  • Utilització d'un llenguatge clar i entenedor.
  • La presentació i l'originalitat.


Evitar el màxim possible el "retallar i pegar" de les pàgines d'internet, és a dir, que s'ha de construir mitjançant les webs i no copian les webs.

El treball s'haurà de penjar a Sallenet en les dates indicades. Si no es presenta en el termini establert contarà com a 0 i baixarà la nota d'actitud.


El resultat de la vostra tasca es puntuarà de la següent manera:



 NOTA TREBALL EN GRUP  

Insuficient (0-4)
Suficient (5-6)
Notable (7-8)
Excel·lent (9-10)
 Elaboració del contingut i argumentació 
El contingut ha estat tan sols reproduït sense una mínima reelaboració.Demostren poc coneixement respecte als temes treballats.  Hi  ha moltes faltes d’ortografia. I no hi ha coherència entre les parts.
El contingut ha estat poc elaborat i no s'adapta gaire a les condicions del treball que es demanava.Demostren un coneixement parcial dels temes treballats.  Hi ha faltes d’ortografia
El contingut ha estat força elaborat per adaptar-lo a les condicions de treball que es demanava.Demostren un bon coneixement  dels temes treballats.  
El contingut ha estat molt ben elaborat i s'adapta al treball amb un enfocament original.Demostren molt coneixement  dels temes treballats . Treball tractat amb coherència entre les part sense faltes d’ortografia
 Organitzacio i presentació   
Poc acurada i gens atractiva visulament. 
Correcta però poc atractiva alhora de desenvolupar els arguments
Acurada i visualment correcta. Capacitat de convèncer argumentativament
Ben treballada i visulament atractiva, amb destressa.
  Organtizació en grup
El grup ha tingut problemes d'organització. Els integrants del grup no han treballat en equipTreball massa individual.
El grup s'ha organitzat bé, encara que el treball realitzat no és del tot equitatiu.S'aprecia una mica de col·laboració en l'estructura global.
El grup s'ha organitzat bé, encara que el treball realitzat no és del tot equitatiu.Les tasques individuals estan relacionades entres si.
El grup s'ha organitzat molt bé. Tots han participat equitativament en la recerca i elaboració del treballEl document mostra discusió i planificació conjunta.
  NOTA TREBALL INDIVIDUAL 


Insuficient (0-4)
Suficient (5,5)
Notable (8)
Excel·lent (9,5)
 Contribució al grup.  
Mínima implicació en el treball comú o tendència a obstaculitzar-lo.
Implicació mitjana en el treball comú.
Bona participació en el treball comú amb aportació d'idees.
Implicació en el treball comú amb una aportació contínua d'idees i iniciatives.
 Actitut durant les hores de treball   
Passivitat i tendència a distreure's o crear conflictes. Parla d'altres temes no relacionats amb l'assignatura. Expressa les seves idees amb agressivitat i consulta pagines no relacionades amb l'assignatura
En general participa en el treball sense molta activitat
Activa i positiva.Pren iniciativa, és responsable del treball del grup.
Activa, positivaamb iniciativa. constant en el treball, amb concentració alhora de treballar
Feina individual. Recerca de continguts. Contingut de l'anàlisi. (Aquest punt té més pes)
Erros en el contingut. Faltes d'ortografia. Ha pujat el document sense seguir les pautes.
Correcte. Però fent el mínim. Treball no molt desenvolupat.
Activitat adequades i coherent
Activitats amb molta aportació pròpia i interessants





Cal presentar el treball enviant-lo a la bústia del nostre grup amb el nom de Reconstruint el passat . 






CONCLUSIONS



Què us ha semblat el treball? Feu una petita valoració subjectiva de tres línies. 



Creieu que hi ha hagut algun fet durant la història de la Terra que ha fet possible la presència de l' espècie humana? 



Diga'm en una paraula que és per tú la Terra. Una per cada membre del grup. 






Edu3.cat