Passa al contingut principal

ELECTROCARDIOGRAMA


L'electrocardiograma (ECG) és un mètode d'exploració que mesura l'activitat elèctrica del cor de manera que queda reproduïda en un gràfic continu. És molt important per determinar el funcionament del cor i diagnosticar les malalties cardiovasculars. Els músculs del cor estan especialitzats en la conducció d'impulsos elèctrics de les aurícules als ventricles. Un ECG traça el trajecte de l'energia elèctrica a través del cor. El gràfic d'un persona sana presenta un dibuix particular, i si hi són visibles alguns canvis es pot determinar quina causa ocasiona els batecs irregulars: els músculs cardíacs, el ritme cardíac, la grandària o funcionament de les cavitats del cor, etc.
Com interpretar un electrograma:


Interpretació d'un ECG


Digues si la frase és certa o falsa; en cas que sigui falsa, esmena l'error.
a) L'electrocardiograma es fonamenta en la capacitat dels músculs del cor de transportar impulsos nerviosos.
b) Els ECG solament indiquen si una persona està malalta del cor, no si està sana.
c) Els intervals entre les ones no són significatius en un ECG.
d) L'impuls elèctric del cor va de les aurícules als ventricles.
e) Si l'interval QT és massa llarg o massa curt és símptoma d'un infart de miocardi.
f) El segment ST és menor quan el múscul del cor té una iirigació sanguínia excessiva.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

GEOLOGIA: La Deriva Continental - Alfred Wegener

Planeta Terra Per començar a entendre el funcionament i el canvi d' aspecte del nostre planeta mireu el següent documental sobre l' ORIGEN DE LA TERRA HELIOVIEWER : La web de SOL Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra. PROVES GEOGRÀFIQUES  Wegener va sospitar que els continents podrien haver estat units en temps passats en observar una gran coincidència entre la forma de les costes dels continents, especialment entre Sud-Amèrica i Àfrica. Si en el passat aquests continents haguessin estat units formant només un (Pangea), és lògic que els fragments encaixin. La coincidència és encara més gran si es tenen en compte no les costes actuals, sinó els límits de les plataformes continentals. PROVES PALEONTOLÒGIQU