Passa al contingut principal

BIOTECNOLOGIA: Com trobar l' assassí






Què volem saber?
La Sra. Clutter ha estat vilment assassinada. Quan la policia arriba a l' escena del crim, troba els seu cadàver cosit a punyalades enmig d' un toll de sang. A l' ahbitació hi ha senyals clars de lluita; sembla que es va defensar amb força abans que la matessin. Hi ha tres sospitosos principals:

El Sr. Perry, el Sr. Dick i la Sra. Truman. 
El Sr. Perry és jardiner.
El Sr.Dick és informàtic.
La Sra. Truman és amiga de la infància de la Sra. Clutter.

Amb molta cura, la policia científica recull mostres de sang que analitzarà al labotratori.
Què faries, tú?
Imagina't que ets agent de la policia científica. El teu uniforme és una bata, i la teva arma, la intel·ligència. Al laboratori arriben unes mostres de sang de l' escena del crim. Ordenes que et portin també mostres dels principals sospitosos. Les primeres proves són uns decepció: Tant La víctima com els tres sospitosos tenen el mateix grup sanguini. Per aquest camí no es pot avançar, caldrà recórrer a proves més sofisticades. Quines proves faries? Com les faries?

Abans de continuar les teves investigacions informa't de quines accions has de fer i quines proves has de realitzar.




Per informar-te segueix els passos que  t'expliquen en els enllaços següents:



































INTRODUCTION TO THE PCR- VÍDEO-CLICA AQUÍ



PROCEDIMENT

Després de pensar en les qüestions plantejades, et proposem que imitis el treball al laboratori de la policia forense. Analitzarem les empremtes genètiques i, tot i no disposar del material necessari, sí que podrem fer una simulació.

Anem a començar la nostra investigació seguint les següents etapes:


A) Per tal de simular l' extracció d' ADN de les mostres de sang de la víctima i dels sospitosos, treballarem als els fragments següents:




Fragments d' ADN

B) Fem una còpia dels fragments d' ADN de la taula anterior.

C) Amb aquestes còpies, simularem l' obtenció de les seqüències d' ADN utilitzades com a empremta genètica ( que anomenem fragments RFLP )


Nota: Les seqüències d' ADN utilitzades en aquesta simulació són molt més curtes que les que realment s' empren als laboratoris. En la realitat, tampoc cal saber-ne amb exactitud la seqüència, n'hi ha prou de veure la longitud dels fragments.


D) Ara hem de simular el tall de les mostres amb els enzims de restricció. A fi i efecte de poder-les comparar, cal que tallis totes les mostres amb el mateix enzim. Hi ha diversos enzims de restricció al mercat,. Suposem que al teu laboratori només en tens tres.

Pensa quina escolliries i per què.



Enzims de Restricció

E) Un cop escollit l' enzim de restricció adient per a aquest cas, has de tallar les mostres amb les tisores. 



  • Quants fragments obtens per a cada individu?
  • Quines són les seves longituds? Compta el nombre de bases de cada fragment.



F) Per tal de separar els fragments obtinguts després de tallar-los amb l' enzim de restricció, es fa una electroforesi. Amb aquest procediment, els fragments migren més lluny com més petits són. 
Per poder veure l' ADN, s' afegeix una sonda marcada que ens indica fins a on han migrat els diferents fragments.




Al següent esquema tens els resultats ( de laboratori ) que mostren els fragments que s' han obtingut en tallar amb l' enzim de restricció l' ADN de la sang de l' escena del crim.
Completa aquest esquema amb els fragments que obtindries de les mostres dels quatre protagonistes tallades amb l' enzim de restricció.



ANÀLISI DELS RESULTATS I CONCLUSIONS

 ( Contesteu les següents preguntes )

1.Qui diries que va assassinar la Sra Clutter? Com ho saps?
2. Creus que l' empremta genètica en aquest cas és suficient? Quines raons podria al·legar l' advocat defensor del presumpte culpable per fer perdre validesa a la prova d' ADN realitzada?


3. La majoria de les seqüències d' ADN utilitzades com a empremta genètica (RFLP) corresponen a l' anomenat ADN escombraria: Abundants zones d' ADN que no codifiquen res, és a dir que no contenen gens. Per què creus que aquestes zones són millors com a distintius individuals que no pas les regions codificadores?
4. En aquest cas, la mostra de l' ADN ha estat obtinguda de sang. D' on més es podrien obtenir mostres en casos com aquest?
5. Quines altres utilitats, no relacionades amb criminologia, poden tenir les proves d' empremta genètica?

DETECTIUS MOLECULARS D'ALIMENTS

Les aplicacions de la tècnica PCR en el control d'aliments és nombrosa.
Es pot utilitzar per identificar espècies de carn o de peix d'interés alimentari i detectar també agents patògens en els aliments ( Salmonella sp , Listeria monocytogenes, Escherichia coli ) o la presència o absència d'aliments modificats genèticament (OMG's).

A la següent fotografia es mostra el resultat obtingut a l'amplificar per PCR un gen present en totes les espècies animals. En aquest assaig,cada espècie genera una banda d'amplificació d'un tamany determinat.

A la figura 1 es poden observar les columnes control (1 a 6) corresponents a cabra, pollastre, vaca, ovella, porc i cavall que poden comparar-se amb les columnes amb la mostra problema ( 7 a la 12). Les columnes de la 7 a la 12 corresponen a diferents aliments dels que es vol saber quin tipus de carn contenen.

Tenint en compte el tamany relatiu dels gens amplificats a les mostres control, podries dir quin producte animal contenen els aliments A ( columna 7 i 8 ), B (columnes 9 i 10 ) i C ( columnes 11 i 12).












Bio Inc es un simulador de estrategia biomédica en el que tú determinas el último destino de una víctima mediante el desarrollo de la enfermedad más letal posible. 

Actualiza tus enfermedades, factores de riesgo de sobrealimentación y ralentiza la recuperación de tu víctima antes de que un equipo de médicos altamente motivados encuentre una cura y lo salve. 

DESCARREGA-TE'L AL MÒBIL




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

LES DEFENSES DEL NOSTRE COS: EL SISTEMA IMMUNITARI I EL CÀNCER

SISTEMA IMMUNITARI 1. DEFENSES CONTRA LA INFECCIÓ: SISTEMA IMMUNITARI . L'ambient conté una ampla varietat d'agents infecciosos - virus, bacteris, fongs - paràsits que poden produir alteracions patològiques i, si es multipliquen sense control, poden causar la mort de l'organisme hoste. Malgrat això, en els individus normals, la majoria de les infeccions tenen una durada limitada i deixen poques lesions permanents gràcies a l'acció del sistema immunitari.  De forma general, es poden distingir dos mecanismes de defensa contra les infeccions: Defenses no específiques i Defenses específiques. 2. LES DEFENSES NO ESPECÍFIQUES (Immunitat innata o congènita) No actuen sobre un agent concret. L’activació és ràpida. Constitueixen la primera línia de defensa contra les infeccions evitant que aquestes es produeixin. Normalment tenen un caràcter local, ja que només actuen en els possibles focus d'infecció.  Les dividirem en 1) externes i 2) internes 2.1. Locals

ELS CINC REGNES DE LA NATURA

Com classificar la vida? Al llarg dels temps, els éssers vius s’han anat adaptant al seu entorn, fet que ha generat multitud de formes diferents que formen la meravellosa diversitat que el planeta Terra encara ens ofereix avui i que ho seguirà fent si en tenim cura. Les adaptacions solen ser processos llargs que condueixen a l’evolució i la formació de diferents espècies. Avui dia, els científics n’han catalogades fins a més de 3.000.000. I, a més, encara en queden moltes per descobrir. ( Per saber-ne més  ). Després d' haver estudiat els éssers vius, heu pogut comprovar que tots tenen un origen comú i que, per tant, comparteixen vàries característiques: tots estan formats per cèl·lules i fan les tres funcions vitals de nutrició, relació i reproducció. Com heu vist, a partir d’una cèl·lula es pot formar un ésser viu. Es diu que la cèl·lula és la unitat mínima que pot formar vida. Els éssers vius poden arribar a ser molt complexes segons el nivell d

EL MÈTODE CIENTÍFIC

El mètode científic és un procés que serveix per investigar allò desconegut, un procés que utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan. Quan un/a científic/a utilitza aquest mètode pot reproduir experiments que hagi fet un altre científic. Per què penses que és important que un/a científic/a pugui reproduir els experiments realitzats per altres persones? Gairebé totes les versions del mètode científic inclouen els següents passos, si bé no sempre en el mateix ordre:  Fer observacions  Identificar una pregunta que es vol respondre a partir de les observacions  Esbrinar allò que ja es coneix de les observacions realitzades (recerca)  Elaborar una hipòtesi  Posar la hipòtesi a prova  Analitzar els resultats  Comunicar els teus resultats  Fer observacions Imagina que ets un/a científic/a. Mentre reculls mostres d'aigua a una bassa obs